Origen de la Moixiganga

Origen de la Moixiganga

L’origen de la moixiganga no és gens clar. Al meu parer aquest ball ha estat el resultat de la conjunció de diversos elements de la cultura popular de zones diferents que han coincidit en un mateix territori.

En primer lloc podem col·locar com una possible influència la dansa coneguda com a Contrapàs. El Contrapàs és una dansa amb un profund sentit religiós, tret que comparteix amb la moixiganga així com també el tractament dels misteris durant l’execució del ball. Aquestes dues coincidències fan possible la derivació d’un mateix origen. Si a més coneixem que la dada més antiga situa el Contrapàs a Tarragona , resulta molt possible i creïble la relació entre la moixiganga i aquest ball religiós.

De la mateixa manera, recordem que els ballaires de la moixiganga tenen el privilegi de poder entrar a les esglésies amb el cap cobert. Això sí, sempre que vesteixin la indumentària pròpia del ball. Aquest fet també ens pot portar a relacionar la moixiganga amb el Contrapàs ja que aquest últim era ballat originalment a dins mateix dels temples. Aquest costum no era pas del gust dels eclesiàstics més conservadors, ja que per aquest fet protestaren. Tot i amb això la moixiganga continuà i continua ballant-se a l’interior de les esglésies amb el seu barret típic. El que sí aconseguiren fou impedir que els entremesos purament pagans entressin a ballar als temples. Segurament que aquesta tradició de ballar amb barret ha estat permesa ja que l’antecessor, el Contrapàs, ja fou ballat a dins dels temples i el seu descendent, la moixiganga, va heretar aquesta característica.

Per una altra banda aquest vessant religiós que té la moixiganga pot ser que no sigui originari. Em refereixo que, segurament, la moixiganga original de la qual ha derivat la que ara coneixem no era necessàriament religiosa. Amb això estic dient moltes coses. En primer lloc justificaré l’afirmació i darrerament exposaré les hipòtesis que se’n deriven.

Justifica la meva afirmació la semblança que guarda la moixiganga amb els anteriors balls (mojiganga i muixeranga) alhora que també amb el ball de valencians . Aquests balls, per la seva semblança, són segurament, els orígens de la moixiganga amb l’única diferència que manquen de sentit religiós. Per salvar aquesta diferencia i acabar de donar sentit a la hipòtesi, argumento la celebració del Concili de Trento . Aquest va significar la necessitat d’atorgar un sentit religiós notable als antecessors balls pagans per tal de mantenir-los. Igual que la moixiganga, altres entremesos o balls van veure’s transformats, en petita mesura, per tal de ser convertits en una celebració religiosa i assegurar així la seva continuïtat. Fou una manera intel·ligent de disfressar celebracions paganes i fer silenciar els sectors més conservadors de l’Església amb una solució convincent.

Si consideren com a vàlida la meva anterior hipòtesi, ja que ha estat justificada raonablement, podem concloure que la moixiganga és “la mateixa cosa” que les mojigangues i muixerangues i també que el ball de valencians, solament que amb un sentit religiós adquirit artificialment. Potser més que ser “la mateixa cosa” hauria de dir que tots trets balls procedeixen d’un substrat comú que seria el ball de valencians.

Considero el ball de valencians com l’arrel dels diversos balls ja que és el més simple i el més antic segons la documentació que tinc. El ball de valencians data de 1674 mentre la muixeranga i les mojigangas daten, ambdues, del segle XVIII . Com ja hem apuntat anteriorment5 el ball de valencians té el seu origen al sud dels Països Catalans, sobretot se’ns acudeix el País Valencià. Si recordem els orígens històrics de les terres de la Península Ibèrica podrem recordar que va passar gran part de l’edat mitjana parcialment dominada per califes musulmans. La conquesta musulmana finalitzà en el 714 desprès de tres anys d’avanç sense rebre una forta oposició. Finalment la zona que estem estudiant va ser reconquerida per Jaume I d’Aragó l’any 1238, moment en què la Corona cristiana de Catalunya i Aragó va recuperar la ciutat de València. Si fem comptes veiem que el territori valencià va estar més de cinc segles sota domini musulmà. Si a més recordem que molts dels habitants islàmics instal·lats van quedar-s’hi un cop reconquerida la terra pagant un tribut, justificarem la forta influència que aquesta cultura va tenir sobre les terres del sud del Principat.

Durant aquests anys, entre altres coses, els àrabs van deixar una part del seu llegat cultural d’entre el qual hem de destacar, en concordança amb el tema que tractem, les construccions humanes. De fet, el senzill fet de pujar uns a sobre dels altres no és pas una fita proposada per una sola civilització sinó que la gran majoria d’elles s’ho han proposat . Simplement per motius pràctics ja és necessària la construcció de torres humanes. Posaré un exemple ben simple per fer evident la meva afirmació: ja en la prehistòria, per aconseguir els fruits dels arbres que es trobaven a una alçada superior a la d’un home, era necessari fer un petit pilar humà. És una construcció molt simple però també construccions una mica més complexes es podien fer necessàries per a salvar murs, mirar per sobre les muralles, etc… Així, ja que va sorgir en una terra amb molts trets heretats dels musulmans creiem molt possible que l’origen primer sigui aquest mateixa cultura .

D’aquest ball portat pels àrabs va sorgir el ball de valencians que al mateix país Valencià seria totalment absurd rebre aquesta denominació5. Per tant, per donar una nom lògic al ball va ser anomenat moixiganga o mal traduït muixeranga. La primera muixeranga és la que es ballava i actualment encara es manté a la vila d’Algemesí . El mateix topònim ja ens està indicant un important passat islàmic ja que el prefix al- del nom del poble és símbol de l’origen àrab de la població. Aquest nou motiu serveix per fer una mica més clara la procedència del ball.

Per una altra banda, també trobem indicis d’haver-se ballat la moixiganga a la zona Empordanesa tot i que ara ja s’hagi perdut aquest costum. Aquesta dada demostra que la moixiganga va ser ballada també a indrets del Pirineu.

De fet i encara que sembli sorprenent, aquests balls es corresponen també als de pobles pirinencs. Els motius principals que provocaren que els costums de pobles del nord català arribessin a la zona costanera es relacionen amb els moviments migratoris que les comunitats humanes practiquen. Aquests moviments són causats, especialment, per la transhumància. Els pastors alhora que transportaren els seus ramats estengueren les seves tradicions, costums i balls a la zona meridional fins on es desplaçaven a l’hivern a la recerca d’un clima benvolent.

Però la transhumància no és l’únic motiu que comportà l’extensió de la cultura pirinenca. També van contribuir al fet els desplaçaments de grups de segadors que es movien per tot el territori català per recollir les collites que tenien lloc als diferents indrets del principat per cada època de l’any. Així, aquests treballadors del camp seguien un cicle anual que recorria les zones muntanyenques dels Pirineus fins a les nostres costes.

Els moviments migratoris interns que es practicaven des de temps remots al nostre principat ens han deixat nombroses empremtes que, a vegades, agafen forma de llegendes com aquella que assegura que els moros, des de les coves d’Olèrdola, arribaven al mar i per això s’alimentaven de peix i resistien els setges. La mateixa llegenda s’explica a territoris interiors com la Jonquera o Foixà.

Altres cops el llegat deixat per les influències dels pobles pirinencas es tradueix en aliances entre pobles, matrimonis, herències, intercanvis comercials entre localitats de diferents extrems i el que, en aquest cas, ens ocupa que es l’intercanvi de cultura popular i en concret de balls populars.

Aquesta familiaritat amb les zones de muntanya pot ser el motiu que justifiqui l’aparició de l’armilla en el vestuari de la moixiganga. De fet, cap dels balls de la seva mateixa família en porta. Si fem un repàs dels altres balls populars trobarem un altre que també en fa servir. Aquest ball és de Pastorets i de nou ens porta a l’origen rural del ball. Per aquest motiu sóc de la opinió de que la moixiganga també ha estat influenciada per la cultura pirinenca la qual va aportar l’armilla típica dels pastors.

Finalment ja només ens queda justificar la denominació de les mojigangas. Aquestes representacions mascarades han rebut aquest nom a causa de l’extravagància tant del vestit com de les actuacions dels seus balladors. Les mojigangas serien l’últim graó de l’escala evolutiva que va patir el ball; tot i que per una altra banda també trobem els castells que serien la independització dels pilars que es construïen a la fi de les representacions completes dels balls.