Les Moixiganges de Catalunya
Com darrerament explicaré amb més detall, la moixiganga de la Geltrú va ésser recuperada a partir de, entre altres dades, els guions coreogràfics, els vestits, etc… de les moixigangues de la resta de la geografia catalana. Després d’introduir-les amb la definició d’una àrea geogràfica concreta, passaré a descriure-les breument una per una per tal de mostrar les semblances i diferències que guarden amb la moixiganga de Vilanova.
La Moixiganga de Sitges
La moixiganga de Sitges està interpretada per quinze persones que es divideixen en els següents personatges: el Crist, que és la figura central de tot el ball; els quatre bastaixos, que són els encarregats de suportar l’estructura de les diferents figures, i els candelers (canelobres), que tenen per missió il·luminar amb les seves atxes les diferents figures i són capitanejats per un guia a cada costat.
La Moixiganga de Vilafranca del Penedès
La Moixiganga arribà a Vilafranca algun any del segle XVIII i va sortir des d’aleshores de forma molt irregular. Durant el segle XX es pot considerar pràcticament desapareguda, fins que, el 1985, vint-i-cinc vilafranquins decidiren de ressuscitar-la i fer-la tornar a sortir, al so de la gralla, durant les processons de Sant Fèlix.
En un principi a Vilafranca la moixiganga va anar a càrrec del gremi de paletes. A partir del 1884 irregularment va ésser ballada per dues colles (de pagesos i de menestrals), fins abans del 1900.
El nombre de components no ha estat fix. Actualment la formen 25 persones.
La dada que tenim més antiga sobre la moixiganga vilafraquina és del 1713, tot i que també podria haver sorgit al 1740. Per últim a finals del S.XVIII, en un document oficial datat del 1798 se’n fa esment d’ella no com a novetat sinó com a element ja habitual.
Entre el 1801 i el 1900 va sortir com a mínim 55 cops d’una manera força regular. Al S.XX va aparèixer espontàniament. I, per últim cop, va sortir en el 1916.
L’any 1985 va ésser recuperada, amb molts esforços ja que, com altres balls, la moixiganga no té gaires documents del passat que expliquin coses referents a ella.
La coreografia no ha estat sempre igual, ha anat evolucionant, sobretot entre 1916 i l’any de la recuperació, ja que no es conserven testimonis escrits. Només fotos i la memòria d’alguns avis.
La Moxiganga de Valls
Com a la resta de poblacions la moixiganga vallenca també ha patit períodes de desaparició i manques de documentació.
La moixiganga vallenca igual que la de Vilanova reprodueix amb exercicis gimnàstics els passos de Setmana Santa de la localitat i els retaules de les seves esglésies, sota el nom de misteris.
La Moixiganga vallenca es va recuperar el febrer de l’any 1991, desprès de 60 anys de desaparició, en motiu de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela. A l’hora de recuperar-la no es va trobar a ningú que pogués explicar com era i la restauració va haver de ser basar-se en les informacions recollides per Daniel Ventura i Solé, alguns textos de Joan Amades i principalment per les fotos de Pere Català i Pic en les quals podem veure totes les figures a l’assaig general de 1921 al Convent del Carme i la posterior actuació a la plaça del Blat de Valls.
El vestit d’aquesta moixiganga, segons hem pogut veure en les fotografies, canviava cada deu anys. Es va utilitzar el vestit dissenyat per l’intent de recuperació de l’any 1981 que va servir pel Ball de la Primera i que està inspirat en els diferents vestits que es coneixen i juga amb els colors blanc i vermell de la bandera de Valls.
La Moixiganga de Valls era ballada per 14 o 16 dansaires i sortia a les processons i tombs al poble. Durant les actuacions Decennals del 1931 es comptabilitzen disset sortides en tres dies, més el tomb de la vigília. També sabem que va sortir per les festes de la coronació d’Isabel II l’any 1833 i el 1936 en el congrés Internacional de Musicologia, a Barcelona.
La indumentària dels quinze balladors actuals es composa d’un barret i un vestit format per una armilla i una faldilla curta de color vermell, amb ribets daurats, a sota camisa, bombatxos i mitges blanques.
Se n’encarrega de la seva conservació la Unió Anelles de la Flama i les seves sortides es limiten bàsicament a la Festa Major de la vila que se celebra per Sant Joan.
Les Moxiganges de Tarragona
Tarragona compta amb dues colles que practiquen dues moixigangues diferents. Una d’elles representa la Passió de Jesucrist com totes les que tractem en aquest treball. L’altra moixiganga a partir de les mateixes tècniques gimnàstiques aconsegueix representar els principals quadres de la vida de Santa Tecla, patrona de la localitat.
La Moixiganga de Reus
La capital del Baix Camp va recuperar, durant la Festa Major de Sant Pere del 2006, un dels seus balls parlats, el de la moixiganga, no sense polèmica entre els erudits de la cultura popular local.
La recuperada dansa parateatral es va presentar en societat el dia de Sant Joan. La Coordinadora de Danses de Reus sabia que la moixiganga s’havia ballat a Reus, però no se’n disposava de cap música ni partitura per bastir-ne una coreografiamínimament respectuosa amb la història. Pels volts del 2003, però, es van trobar unes partitures a Banyoles, propietat d’una orquestra, entre les quals hi havia la de la moixiganga reusenca.
Amb aquesta base, la coordinadora va conceptualitzar el ball, que escenifica la passió i mort de Crist, mentre que l’execució de la dansa va a càrrec d’una quinzena de nois i noies de l’esplai Fent-nos Amics. La moixiganga de Reus va ser apadrinada per la de la Vilanova i la Geltrú, en un acte d’allò més emotiu que va generar una gran adhesió popular.
Moixiganga de Barcelona
La Moixiganga de Barcelona és una colla moixiganguera de Barcelona presentada el 2014. Realitzen una dansa tradicional acompanyada de música de gralles i timbals.
La presentació es va fer a la Catedral durant les festes de Santa Eulàlia al febrer de 2014, amb l’apadrinament de les colles moixigangueres de Vilafranca del Penedès i de Valls. La Moixiganga de Barcelona és la primera agrupació de la ciutat encarregada d’escenificar aquesta dansa, que representa algunes escenes de la passió de Crist a través de figures humanes. És una manifestació lligada al ball de valencians i als castells.
L’objectiu de la colla és conservar la tradició del ball i alhora innovar amb l’aportació de noves músiques i la creació de noves figures. Precisament el grup té una melodia pròpia, la «Moixiganga de Barcelona», composta per Jordi Fàbregas. D’una altra banda, entre més singularitats, els balladors porten referències gaudinianes a la vestimenta.
Les figures de la Moixiganga de Barcelona són creades per a actuar principalment en cercaviles i processons a l’aire lliure, i consten de tres blocs: el pas del cartró, el del coixinet i els diversos passos de la passió. El seu local d’assaig és el local dels Castellers de Barcelona al barri de El Clot de Barcelona.
Altres Moixiganges
Tenim constancia de l’existencia d’altres moixiganges a Catalunya, com ara la de Badalona i la de Lleida de les que tenim poca informació.