Disseny de la indumentària

Disseny de la indumentària

La indumentària de les altres moixigangues de la comarca del Gran Penedès presenten una gran semblança al qual cosa ens proporciona un fons comú a partir del qual es va poder elaborar un patró per al vestuari del ballaires de la moixiganga vilanovina. El disseny i el patró del vestit va ser encarregat a la vilanovina Susanna Santasusana però la confecció va ser encomanada a cada ballador.

El vestuari va ser subvencionat per la Generalitat de Catalunya la qual va acceptar la demanda que en Xavier Orriols va fer acollint-se a un ordre de 1991 del Departament de Cultura Tradicional. La subvenció de la moixiganga va ser aprovada el 14 d’agost de 1992 i el ball popular va rebre 300.000 pessetes de les antigues per a compensar totes les despeses que la confecció del vestuari i els complements van ocasionar.

Barret

El barret de la moixiganga és de palla folrat per una tela blanca de viscosa i decorat amb cintetes verdes, marrons i roses i flors de tela d’indiana. La tela de les flors és la mateixa amb la que van ser confeccionades les armilles. El barret també porta una cinta de seda ampla que va de dreta a esquerra del mateix i que evita que caigui a terra. També permet penjar-se’l en moments en que el barret faci nosa. Però realment, com a ballaire de la moixiganga, he de dir que aquesta cinta no és tampoc massa pràctica. En primer lloc la cinta no evita que el barret es mogui del cap durant el pas de coixinet, motiu pel qual molts balladors hem optat per afegir una goma que passi per sota la barbeta i eviti que el barret boti i caigui del cap. En segon lloc, molts cop s’han enredat els peus amb la cinta de seda en el moment de pujar un canelobre o creu. Algun cop ens hem plantejat eliminar aquesta cinta però hem decidit mantenir-la ja que és una peça característica del vestit dels balladors i fins i tot el logotip del ball la porta dibuixada.

Els barrets de la moixiganga haurien de tenir l’ala lleugerament caiguda però malauradament no és així. En primer lloc perquè molts d’ells són molt vells i tenen el vímet o la palla amb que estan fets trencat. D’altra banda hi ha altres que simplement tenen les ales doblegades cap amunt a causa de la suor i la calor que sobretot a les sortides de Festa Major han de suportar. Per aquests mateixos motius, els barrets no són del tot blancs sinó que solen estar tacats tant per la suor com de cera, etc… ja que tampoc es poden rentar.

Actualment ens plantegem la possibilitat de canviar els barrets de palla per capells de cotó que es puguin rentar. La realització del canvi dependrà dels ànims que el balladors mostrin la propera temporada.

El ballador que fa el paper de Jesucrist no porta capell sinó que en el seu lloc duu una cinta blanca decorada amb les mateixes flors de guarneixen els barrets de la resta de la colla. Aquesta diferència té la funció de destacar el personatge per sobre dels altres i també de recordar-nos la corona d’espines que li col·locaren a Jesús i dugué durant la Passió, que és el que la moixiganga representa.

Peces blanques: camisa i pantaló

CGamisa i pantaló: tant la camisa com el pantaló són de color blanc i únicament de cotó. Cap de les dues peces té botons ja que s’ha volgut conservar l’estil de l’època de la primera moixiganga, així que enlloc de botons van posar-se betes també de cotó que es poguessin lligar. Els pantalons tenen una goma a la part superior i són força amples per a facilitar la mobilitat. Les camises van acabar-se amb coll mao.

Antigament les peces blanques eren simplement la roba interior que els homes duien sota la roba. No era la moixiganga l’únic ball en que els seus balladors portaven la roba interior com a indumentària oficial, tots els que es coneixen com a Balls Blancs en duien.

Armilla

L’armilla de la moixiganga presenta un estampat floral en tons consonants amb tot el vestuari. La tela és una indiana blanca decorada amb flors en colors clars i pàl·lids: groc, rosa, verd, blau… la tela presenta uns tornassolats blanquinosos lluents que poden apreciar-se a contrallum. L’armilla tampoc porta botons i en el seu lloc hi ha dues betes més de cotó per a cordar-la.

Faixa

La faixa és de color rosat i feta de llana, als extrems porta un serrell del mateix color i material. La faixa és un element necessari per qüestions de salut més que estètiques, ja que suposa un reforç de la zona lumbar. Principalment pels dansaires encarregats de pujar a pes els seus companys és necessària aquesta faixa. A més, a l’hora de pujar i baixar, també pot representar una petita ajuda ja qui puja pot recolzar els peus sobre alguna arruga de la faixa i ajudar-se a la manera típicament castellera.

Per una altra banda la faixa és la peça que dona més calor ja que va enrotllada al voltant de la cintura. Sobretot a l’estiu fa suar moltíssim aquesta zona del cos del balladors i amb la suor la camisa es mulla i acaba tenyida del color de la faixa. Tot i aquest inconvenient la faixa és una peca insubstituïble estèticament, tradicionalment i saludablement.

La faldilleta

La faldilla i els camalls són de color vi tenyits artesanament motiu pel qual a vegades no són iguals entre ells. La faldilla no té botons, ni cremalleres, evidentment, i porta una goma a la cintura. A més, esta decorada amb una vora del mateix color magenta a la part inferior.

Els camalls

Els camalls són de color vi, també tenyits artesanament i, com les faldilles, no tots adquireixen el mateix to. Els camalls tenen 16 cascavells cadascú, però de fet no acostumen a tenir aquest nombre ja que es molt fàcil que els picarols es descusin i caiguin.

Els camalls es corden amb unes cintetes de color vi que es lliguen donant la volta als bessons i fent un nus a la part anterior quedant el nus i la cinta per dins el camall sense que es vegin.

Les espardenyes

Les espardenyes han de ser de color blanc i amb cordes. El material amb que estigui feta la sola és indiferent, tot i que depenent del terra on es balli és més convenient una sola o una altra. Cada ballador porta les seves pròpies espardenyes. És l’únic complement del vestit (a part dels mitjons) que no facilita la colla ja que per qüestions de higiene és fa molt comprensible.

Els mitjons

Mitjons: tots els dansaires han de dur mitjons blancs per tal que no es vegin els peus nus i el color blanc sigui continu. A més el mitjó fa més còmode el calçat ja que evita que l’espart es clavi a la planta del peu i disminueix la sudoració.