Definició i distinció

Definició i distinció de la Moixiganga

El primer pas per aprofundir en aquest tema és concretar que és una moixiganga i especialment diferenciar-les de les mojigangas i la muixeranga.

 

Hem d’entendre amb el terme mojiganga una festa popular, en què els participants es disfressen de manera extravagant o, fins i tot ridícula. També s’intercalen balls o representacions extravagants. Cal afegir que aquestes celebracions no tenien lloc exclusivament al Principat sinó que també s’extenen arreu de Castella i són conegudes amb el mateix terme.

Aquest mateix significat es pot estendre als termes moixeranga i muixeranga. Aquest mot va ser considerat per Maximilià de Thous, conservador del Museu d’Etnologia i Folklore de València, com la traducció mal feta que el poble utilitzava quan es referia a aquests balls públics abans anomenats. En realitat haurien d’anomenar-la moixiganga tot referint-se al terme festiu comú a tot l’Estat.

D’aquesta mena de danses semblen formar part la Moixiganga de Lleida, la Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga de Carcaixent, el conegut Ball de Valencians i altres que semblen ser molt propis del Carnaval. Però com ja he apuntat abans, no tan sols es concentren a la nostra terra sinó que a molts indrets de la Península en trobem de semblants. Al país Basc reben el nom de “mascaradas”, al folklore de Burgos també es coneix un ball amb aquestes característiques. A Santander trobem la “Danza de los Arcos” de figures molt semblants a les de la Moixiganga de Lleida i el Ball de Cercolets. També al País Valencià es localitza un ball d’aquesta mena que es coneix com a ball del Torrent que es composava de diverses danses integrades per balladors que representaven diferents oficis i classes socials. Aquest ball solia finalitzar amb una piràmide o castell d’homes que també ha estat anomenada moixiganga per alguns autors.

Sobretot als segles XVIII i XIX, el terme va ser molt utilitzat per denominar les mascarades i balls populars.

Aquest ball era més típicament ballat a la zona de València en festes populars. Consistia a construir una gram piràmide humana composta d’homes que s’aguantaven uns als altres per les espatlles. S’acostumava a representar de nit i per aquest motiu els balladors sostenien, tots ells, torxes enceses cosa que feia d’aquesta construcció humana un espectacle particularment vistós.

Aquest ball es data de l’any 1747 . Aquesta data, al meu parer, pot resultar fiable però inexacta. Considerant la semblança que la muixeranga presenta amb les construccions castelleres, podem determinar que la data de sorgiment ha de ser, per força, pròxima. En segon lloc, els balls religiosos com les moixigangues o mojigangas han representat l’origen de moltes altres representacions folklòriques precisament per estar vinculats al culte religiós. Això prové per la gran influència que l’Església ha tingut durant molt de temps sobre la societat i, en especial, durant el període medieval. Així, doncs, era senzill desenvolupar la creació de representacions religioses, en primer lloc perquè la religió i el culte era un dels primordials deures de l’home i, en segon lloc perquè aquesta mena de representacions populars no serien prohibides per l’Església o l’Estat. Aquests motius em fan pensar que les moixigangues han de ser anteriors al sorgiment dels castells tal com els coneixem ara i també, per analogia, al de la muixeranga. Però la muixeranga encara conserva trets semblants a les moixigangues (de fet no és res més que una variant) la qual cosa l’aproxima a les representacions de caire merament religiós. Amb això el que vull demostrar és que si té un caràcter més semblant al d’una moixiganga és perquè ha de ser previ al naixement dels castells. Si considerem que els castells van aparèixer cap el segle XVIII i considerem com a data d’inici (més simbòlica que no pas oficial) el gener de l’any 1789 en què s’aixeca a Alcover un pilar; bé podria ser que la data (també simbòlica) de l’origen de la muixeranga fos l’any que es cita al “Món Casteller”.

En l’actualitat la muixeranga es conserva a la vila d’Algemesí (València) però sembla que antigament hagués estat ballada per tota la ribera del riu Xúquer.

La indumentària ha estat sempre ratllada verticalment tot i que el color ha anat variant. Primer les bandes eren vermelles o blaves sobre fons blanc però actualment es combinen tots dos colors fent mig vestit amb un color i mig amb l’altre. El vestit consta d’una brusa i uns pantalons rectes acompanyats de barret d’orelles i espardenyes.

Les figures que la muixeranga representa solen ser escenes religioses però amb una semblança molt estreta amb els castells pròpiament dits. Encara que les figures que s’hi representen, tenen majoritàriament caràcter religiós, també n’hi ha que no presenten cap motiu religiós.

Aquest és, actualment, el mot que denomina els ball que mitjançant exercicis gimnàstics representen passos de la “Passió” de Jesucrist. Pertanyen a aquest gènere les moixigangues de Valls, Vilafranca, Igualada, Sitges i, també, les que foren de Torredembarra, Reus i Tarragona, així com és el cas de la moixiganga de Vilanova i la Geltrú que és la que ens ocupa. Algunes d’aquestes poblacions mai posseïren grup de ball propi o almenys no es té constància segura de la seva existència.

No és senzill, però, tractar amb total independència la moixiganga pròpiament de la mojiganga i la muixeranga ja que tot i ser representacions diferents es troben molt relacionades i hi ha elements que les interrelacionen a causa de la seva semblança.