02

El nostre ball

Història de la Moixiganga:

La moixiganga és una dansa que va ser introduïda al Gran Penedès cap el segle XVIII però la sort que ha tingut a cada localitat de la comarca ha estat diferent. Seguidament ens centrarem en la història passada i actual de la Moixiganga de la nostra ciutat

Antecedents de la nostra Moixiganga:

Tot i que Vilanova no ha estat considerada mai una vila massa moixiganguera en comparació amb altres viles en que la dansa ha tingut major ressò; la població més anciana era conscient de que aquesta dansa havia estat ballada a Vilanova en temps passats. per si quedés algun dubte de l’existència d’aquest ball ha estat trobats diferents documents on es detallen despeses de la moixiganga als arxius de Vilanova. El primers d’aquests data de l’any 1832 en que una moixiganga va actuar per la festivitat de Sant Antoni Abat.

El fet que aquesta sigui la primera documentació escrita no vol dir pas que sigui el primer cop que la moixiganga sortís de la mateixa manera que tampoc ens ha de fer pensar que la moixiganga fos ballada per un grup de naturals vilanovins. La manca de documentació a partir del Trienni Liberal (1820–1823) a Vilanova s’estén per tots els camps, la qual cosa dificulta el coneixement cert de molts esdeveniments.

L’any següent al rebut anterior (1833) trobés un altre compte en el que es detallen despeses per molts balls i entre aquests la moixiganga. Aquesta proliferació de balls i elements de la cultura populars la podem atribuir al triomf de les reformes liberals que es van dur a terme amb la Regència de Maria Cristina (1832).

Definitivament trobem un document datat de 1834 que ens dona constancia i seguretat de que la moixiganga era ballada per gent de la localitat.

Aquest rebut ens fa pensar que els músics (segurament grallers) eren portats de fora ja que segons el rebut se’ls paga i se’ls va a buscar fora. Del vestuari també podem treure alguna informació. No podem dir res sobre si portaven o no armilla per la faldilla l’havien de llogar, segurament ho feien a Vilafranca que era l’únic lloc on també hi havia moixiganga a les rodalies d’aquestes dates (a Sitges no es ball afins el 1855). El receptor de la quantitat es pot suposar que va ser el cap de la colla d’aleshores.

Els diversos rebuts que se’n troben donen petites informacions sobre la mena de ball que es feia, un dóna notícia de que el ball es feia amb ciris, un altre anomenen directament a Castellví com a “capatás del ball de la Muixiganga”…

A l’any 1850, la moixiganga també surt per la festa de les Neus la qual s’estava convertint en la festa major de la vila en prejudici de la de Sant Antoni. Aquest mateix any l’Ajuntament paga per primer cop les despeses dels balls que sortien per la festa de les Neus. Fins aleshores era l’Església de Sant Antoni l’encarregada de cobrir les despeses de les sortides de la moixiganga que únicament es feien per commemorar la festivitat del Sant. Això es degué a la voluntat de la burgesia industrial de propulsar la festivitat de les Neus i degradar la de Sant Antoni que encara representava la base econòmica agrícola que començava a dissoldre’s a la nostra vila .

A partit de 1859 la Parròquia es desentén de la moixiganga i tan sols suporta el Drac i els Gegants, deixant a càrrec municipal la moixiganga al igual que la majoria dels altres balls populars.

A partir d’aquesta data, el nombre d’actuacions no és massa clar ja que només s’esmenta la sortida dels balls al diari però sense especificar quins ho fan. A finals ja de la vida de l’antiga moixiganga, a l’Apartat de “Crònica Local” del “Diario de Villanueva y Geltrú” en l’any 1864 es publica un comentari que es refereix a la moixiganga tot dient: “ … por lo ridículo y hasta perjudicial de su argumento y por lo ocasionados que son á desgracias (…) indignos de figurar en las fiestas de un pueblo civilizado…”. Però l’últim document en que es parla de la moixiganga alhora que d’altres balls i entremesos és una crònica que en 1871 relata la festa de les Neus que era aleshores la Festa Major de la vila ja que s’havia aconseguit reduir la festivitat del patró de la vila a tan sols els Tres Tombs.

Possibles motius de la desaparició de la Moixiganga:

A partir d’aquell any 1871 no tornem a tenir noticies de la moixiganga vilanovina. Els motius no van ser massa clars i tampoc podem assegurar que fos aquell mateix any el moment en que deixa de representar-se el ball definitivament.

Cal destacar uns possibles motius que feren desaparèixer la Moixiganga i que foren el conjunt de tots ells els causants de la seva pèrdua més que no pas un d’específic. En primer lloc podem plantejar la hipòtesi de la pèrdua del seu impulsor tot i que no em podem concretar la data exacta per manca de documentació.

En segon lloc podem esmentar com a causa les Guerres Carlines. Les dues primeres potser no tingueren un ressò massa important però la tercera, que s’inicià en 1868 i finalitzà en 1875, va malmetre molt més els país i sobretot, la Catalunya interior o rural on els col·lectius Carlins eren més populars. Aquest tercera guerra va paralitzar les activitats festives a Vilanova i culminà amb l’ocupació de la vila en l’any 1874 per les tropes liberals encapçalades pel General Tristany. Podem pensar que Vilanova no formava part de la zona del Principat abans anomenada però, tot i que la nostra vila sigui costanera, el col·lectiu pertanyent a la pagesia era força important. Recordem que els col·lectius carlistes estaven integrats per pagesos que cercaven un retorn cap a l’antic règim amb un cessió del tro en favor de Carles Maria Isidre i més tard dels seus descendents. A més, el Carlisme també era suportat per col·lectius burgesos, eclesiàstics i aristòcrates amb els mateixos desitjos. D’aquest tipus de població també n’hi havia a la nostra Vila tot i que en menor mesura que de obrers. Així hem de considerar els enfrontaments bèl·lics com un possible factor que afavorís la pèrdua d’aquest, juntament amb els altres balls. Per aquests motius és bastant comprensible que els joves de la comarca estiguessin més disposats a protegir les seves ciutats que no pas a ballars i conservar els seus balls populars.

O potser foren els propis principis del carlisme que s’endugueren la moixiganga juntament amb tots els vestigis de la Il·lustració.

Seguidament hem de considerar el canvi de mentalitat que es va experimentar durant la fi del segle XIX. Aquesta nova manera de viure portaria a la nostra petita ciutat el ferrocarril, la indústria… i en definitiva el progrés. Des del present podem trobar compatible les manifestacions de la cultura catalana (com la Moixiganga) amb el avenços tecnològics. Però en aquell moment es considerava necessari desfer-se de tots aquells elements considerats arcaics entre els quals es trobava la Moixiganga potser pel seu caràcter religiós, potser per ser un exercici amb arrels ancestrals o potser per ser trobat ridícul com així es considera en l’article que el diari de Vilanova publica ja en 1864. per aquesta ultima raó podem concloure que no hi devia haver massa gent interessada en ballar i mantenir la moixiganga en primer lloc per vergonya i en segon lloc perquè els conceptes de diversió i les noves formes d’esbargiment eren massa diferents.

A la vista d’aquesta relació cal fer algunes observacions pertinents. En primer lloc les sortides de que aquí es té constància no tenen perquè ser les úniques es van fer. Pot ser que algunes actuacions no constin a cap document escrit o que si hi constaven aquests documents hagin estat perduts o destruïts, també pot donar-se el cas de que no estigui esmentada la moixiganga específicament com sobretot a partir de 1859 feia el Diari de Vilanova el qual tan sols deia que “salieron los bailes de costumbre”. Però entre aquests balls podem incloure la moixiganga? Alguns anys l’interrogant es pot descobrir amb documents complementaris com algun programa de festejos.

Per una altra part podem veure com les actuacions de la moixiganga van anar poc a poc deslligant-se de la festivitat de Sant Antoni Abat a mesura que també es deslligava de la parròquia de la vila dedicada a aquests Sant. Així, els primers anys la Moixiganga tan sols sortia per la Festivitat de Sant Antoni Abat que aleshores era la que es considerava Festa Major de Vilanova i la Geltrú. Més tard cap el 1848 trobem un període en que no es té noticia de les actuacions de la Moixiganga fins el 1850. En aquesta seqüència podríem suposar que, al ser molt extensa, la moixiganga va sortir en alguna ocasió possiblement tant per la festa de Sant Antoni com per la de les Neus. Des d’aquell any trobem un període en que segurament la Moixiganga actuava per totes dues festes fins que finalment, cap a l’any 1859 aquest ball com ja vaig dir passa a càrrec casi exclusiu de l’Ajuntament de la ciutat. Aquest fet es deu al traspàs de la especificitat de la Festa de Sant Antoni en favor de la de les Neus. Per últim trobem que la Moixiganga comença a actuar a la Festa Major de la Geltrú en l’any 1859. Però considerant que prèviament a aquest any trobem una llacuna sense documents de quatre anys es molt possible que el ball es fes abans.

Deixa un comentari